Vol. 71

by Nico Roig

supported by
/
  • Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

     €7 EUR  or more

     

1.
2.
02:43
3.
4.
04:02
5.
04:20
6.
02:43
7.
8.
03:45
9.
02:33
10.
06:04
11.
12.
04:06

credits

released November 18, 2016

Músics: David Soler, Pau Rodríguez, Juan Rodríguez Berbín i Nico Roig

Carlos Martorell (Shoeg): base rítmica a Quan encara
Sean Carpio
: bateria a Camino

Produït per Nico Roig 

Gravat i mesclat per Angel Medina 

Master: Brian Lucey

Músiques i lletres de Nico Roig excepte "Camino" música de Sean Carpio i lletra de Nico Roig
Disseny coberta: Ingrid Picanyol
Foto coberta: Laia Gutiérrez
www.nicoroig.com

tags

license

all rights reserved

feeds

feeds for this album, this artist

about

Nico Roig Barcelona, Spain

contact / help

Contact Nico Roig

Streaming and
Download help

Track Name: Pre + Vol. 83
Dimarts 578 de Mèxic, any 29.987.357. Es preveu un plugim semi-alumínic que reactivarà les operacions ofensives entre el segle XIII i l'hora en què el satèl·lit Miranda va ser conquerit per un reflex estel·lar amb consciència magnètica de 3890.098 ampers.
El plugim serà humà, es recomana estar en contacte amb aigua abans i després del xàfec.
Humitat mínima de -0,03 % i màxima de 732%.
Temperatura pràcticament inexistent però amb un color de 300.000k.
30 exalumens com a màxima lluentor i pudor constant a [ (NH 4 ) 2 S ] durant els pròxims 1.284 anys.
Els nens poden sortir del seu espai orbital. Homes i dones de més de 0,00008 segons d'edat no hexagonals, piramidals o ovoides, hauran d'evitar el contacte directe amb el plugim.
Es recomana tenir un registre detallat de la pròpia humitat i de la d'organismes situats a menys de 0103,46 segons de distància, abans i després del contacte amb humitats complementàries.

Fets diversos:
Les fruites madurades entre els microsegons 2.387,908899 i 2.387,908900 no seran comestibles.
Serà el segon cop en tres explosions universals que es produirà un eclipse imaginari massiu.
Captades per primera vegada senyals radiofòniques autoreferencials d'un planeta de talla subatòmica pel què no sembla haver un nom definit. Earth, Terra,
zemlja, tero,Земля (rus),
地球... i així fins al voltant dels 4000 noms trobats.
Es manté en espera amb el nom provisional "Vol. 83".

Es preveu el naixement del primer hàmster (vol.-2.345.871) amb una capacitat computacional de 37(al cub) milions d'operacions al dia i 47 estómacs.
L'aparició d'un periòdic infinit al 382è Volum 78b força la seva pròpia anul·lació infinita.
Track Name: Quan encara
Et llences abans de deixar que sigui la mala sort qui et faci caure. T'evites la por constant. És una merda de clàssic aquest, però pateixo de vertigen i el puc entendre. No m'ho passo gens bé a dalt d'un l'edifici. No em llençaré al buit per deixar de patir, però si m'envaís la por que en un moment o altre cauré, si de cop estigués totalment convençut que cauré, crec que preferiré llençar-me per tenir el control de la caiguda, per mínim que probablement acabi sent. Aprofitaré els pocs segons que tingui per viure el moment, en lloc de malgastar-lo intentant entendre histèricament què cony està passant.
Un nen a qui de cop li ha entrat un pànic terrible a fer-se gran. Un altre clàssic. I si decideix fer-se gran de cop? Possiblement és aquest mateix pensament el detonant. Un dia seré adult. Angoixa màxima. No vull viure angoixat, val més que em faci adult ara mateix i deixi de patir. Que trist, Déu meu.
Track Name: Érase una vez el suelo
El millor amic de l'home és un gos
el millor amic del gos és un òs
el millor amic d'un ós és un bosc
el millor amic de la lluna és un llop.

érase una vez el suelo

el millor amic d'un taüt és un mort
El pitjor amic d'un vaixell és un port
el millor amic del cor és la sang
el millor amic del nord és seguir buscant

érase una vez el suelo
Track Name: Gos
Tant que me n'enfoto dels peixos taronges! Tens la sort que et paguin un hotel un dia i ja et surt el hàmster. Pancakes, ous Benedict, croissants, salsitxes, pa torrat, suc de fruites, iogurt, cereals, caputxinos i, hòstia, no he tastat el salmó ni la crema de formatge ni el pa de cereals ni els ous remenats o passats per aigua ni els corn flakes ni la xocolata calenta. Ets carn de bufet lliure.
Al poble de ma mare havia vist iaios emportar-se escopinyes (la paraula) del vermut popular en una bossa cap a casa. Segur que els disfrutaran més, i amb més quantitat, garratibats un davant de l'altre a la cuina minúscula de casa que a la plaça del poble. Per parlar amb qui? Ja no queda ningú al poble que no sàpiga la merda de persona que ets.
Track Name: Quan dormen
Una societat d'una altra dimensió obliga els criminals de guerra, dictadors sanguinaris, caps d'execució, redactors de llistes de persones "non gratas" etc a fer-se un perfil en una web especialment dissenyada per mantenir un registre exhaustiu d'aquests personatges. Ells se n'han de fer càrrec, actualitzant-la i generant la imatge de sí mateixos que creguin més justa. Mitjançant un sistema de votació popular online, se'ls adjudica el corresponent càstig. No té per què ser la mort. El més curiós son les fotos de perfil que pengen.
Track Name: Patufet
Costa pensar que no és culpa nostra. Al final també caurem arrossegats . Però no volem morir. Estem esperant com bojos l'era en què ja res sigui culpa dels pares. O com a mínim no tot. Així és com estem. Tenim la impressió que estem jugant a la loteria amb tu, i ens costa molt deixar-ho. Se'n diu ludopatia i no podem parar de posar-te monedes. Sabem que seguiràs no tocant, però nosaltres seguirem comprant. I això sí que serà culpa nostra.
Track Name: Quatre guineus
Me n'he anat a passar un temps
allà ben lluny enmig de res
a sentir bufar el vent
i a acabar tot el que hauria d'haver acabat fa temps.

Sembla que aquí tot és molt més pur més fort
que tu ets més tu i que el temps passa quan vol
que li importa un ou si estàs content o si et sents sol.

Allà fora tot segueix florint menjant, morint, volant
no hi veig ningú dubtant
no imagino un lloc millor però crec que se'm fa gran

I respiro, i no penso i m'assec i medito i m'aixeco i camino
i no sé què més puc fer
qui em va dir que anar tan lluny era el que havia de fer.

....

Faré veure que no necessito més
que seure al terra a
l'ombra d'aquesta alzina tot sol.
Veient com surt la lluna i el sol es pon.

Ja veurem si m'ho crec gaire
si no tornaré pensant-me
que per fi tot ha canviat dins meu.
Que en tenia prou veient només quatre guineus.
Track Name: Camino
Els peus van on volen i allà és on tu has de voler anar. Perque sents un plaer terrible cada cop que trepitges el fang amb el peu i sents aquest so de pot de ketchup que et dóna ganes d'agafar una cullera i començar a menjar-te el terra. Se't dóna permís per que la teva raó de ser sigui aquesta. És més, sabem que probablement arribis tan lluny que en molt poc temps no hi haurà manera de seguir-te.
Track Name: GPS
Sempre m'indiques malament per on tirar,
però no per això jo deixaré de preguntar-te on he d'anar,
quan he de girar. i el semàfor de quin color està.
O si m'he de quedar esperant.

Sempre has volgut pensar que eres molt diferent
potser això és el que et fa ser igual que molta gent.
La resta és tal qual has de ser.
No et falta res!
Track Name: El gran bany
No et sentis malament. Tan bé que estem aquí a la banyera. És possible que un cop traiem el tap, l'aigua s'emporti la bogeria aquesta que ens ha agafat. És el que té anar drogat. Necessitar mentides per creure's les coses.
Track Name: Sóc tan lent
Sóc tan lent pensant que el cervell se'm cansa.
Moriré sense arribar a entendre per què faig el que faig.

Sóc tan lent pensant!
Moriré sense arribar a entendre per què fas el que fas.
Track Name: La palmera
Trobo tothom tan original. M'encanta la gent. I els nens, que estan en el seu món paral·lel aquest. Si està fosc veig com dibuixos animats. Te n'adones d'això que dius? Que diem? Crec que estem fent història. Hem d'apuntar-ho, abans no se'ns oblidi. I sobretot ho hem de fer!! No ho entenc...com pot ser que de cop em semblis tan guapo? No puc deixar d'escoltar-te, noto una connexió molt forta amb tothom. I calor. Tot m'interessa. Ara portes ulleres i ara no. Jo tampoc vull que arribi demà, però no em sembla normal tot això. Vull dir, no és que vulgui que ho sigui eh, però és un no normal que no acabo d'entendre. Se m'escapa una mica i crec que fins i tot m'està deixant de fer gràcia.